Anar al vilà. itinerari per les oliveres de la Sénia

Aquestes passades Festes Majors, el dimecres dia 26 d'agost, hem portat a terme la nostra passejada dins del cicle Itineraris per les terres de Cruïlla del que us hem anat informant. Li hem donat per nom Anar al vilà. Oliveres, pedra en sec i formes de vida al secà. Des d'aquest espai volem donar les gràcies a la gent del poble per la resposta a la nostra crida per visitar el patrimoni senienc. També als companys del Mas, Santa Bàrbara, Alcanar, Ulldecona i Rossell que ens visitar. Tot plegat vam superar els 100 participants!! De nou moltes gràcies.

Us fem una descripció del recorregut per si el voleu tornar a fer o no vau tenir oportunitat de venir a festes. El sector de terme del recorregut és un dels més afectats per la intervenció humana dins del territori de secà. És un paisatge fortament antropitzat, que ha determinat l’activitat humana (conreus resistents, marges i altres arquitectures de pedra seca…) i que a la vegada ha estat transformat per l’home (rompuda de terres, confecció de bancals, lligallos ramaders, construcció de pous, forns de calç…). De la intensa relació entre l’home i el medi n’és exemple la rica toponímia que caracteritza la zona: noms de les partides (Colomers, Domenges, Planes Noves, Senioles, Comes, Camps…), dels camins (costa de la Pedrola, camí de la Coma…), dels barrancs (d’Antaix, de Serret…). Al llarg del temps, a mesura que l’ha ocupat l’home ha fet seu el territori donant-li nom.
19 h.: Sortim de les Escoles Velles, ara centre Marcel·lí Domingo. Comencem el trajecte per la costa de la Pedrola, que ara és un camí d’accés a finques d’oliveres i part d’un recorregut de passeig per a la gent que van a caminar. Tradicionalment, però, ha estat l’entrada del poble quan hom venia de Tortosa. El camí de tota la vida era el que sortia de Jesús i passava pel Mas. Per això a l’actual Plaça Catalunya, que era l’entrada al nucli després de passar per la Clotada, hi havia el Prigó que donava la benvinguda.

19,15 h.: Ens aturem al povet de Martí, un dels molts que hi ha en aquest sector de terme. Més que un pou és una cisterna, ja que recull les aigües dels escorrentius. És utilitzat per abeurar els ramats que passen per la zona. És un exemple d’arquitectura de pedra en sec, en origen sense morter, amb falsa volta. Aquesta es construeix per aproximació de filades de pedra treballada a manera de lloses més o menys planes que es van col·locant de manera esglaonada a mesura que es puja en alçada. Cada cop les filades estan més prop fins que la curulla superior es pot cobrir amb una llosa gran.

Pel camí observem diferents casetes de pedra en sec, també dites cabanes de vinya o de pastor. solen estar integrades als marges. Les més tradicionals tenen també falsa cúpula i al damunt es poden cobrir amb terra piconada que les reforça. Una variant és la de casetes amb sostre de bigues de fusta i teulada a una o dues vessants. És un model funcionalment més complex, amb llar de foc, cisterna i menjadora i, molt sovint, pallissa. Aquesta ha derivat modernament al model de caseta que utilitza morter per lligar un mur de més poca qualitat.
Continuem en direcció al Mas de Barberans fins arribar al camí de la Coma, i ens enfilem per aquest fins el camí esfaltat que porta a la bassa Homedes. A uns 200m. hi ha el povet de les Senioles.

19,45h.: Ens aturem al povet de les Senioles. Aquest sí que aprofita una beta d'aigua de la
capa freàtica, per això li costa més d'assecar-se. A diferència de la del povet de Martí, la seva volta és de dovelles, feta amb cintra.

20 h.: retrocedim 400 m. en direcció a la Sénia l arribem a una de les finques de la partida de les Comes. Aquesta i la del Coll d'Avall tenen les oliveres més antigues del terme. Moltes van morir l'any de la Gelada i van tornar a rebrotar de les primitives soques. Algunes, les de més de 3,5 m. de diàmetre, formen part de les 4.080 oliveres acabades d'inventariar per la Taula del Sénia.
El conreu de l'oliva ha determinat des de fa molts anys la forma de vida de la Sénia i els pobles veïns: el ritme anual, l'arquitectura, la manera de veure el món... Contemplar les oliveres és valorar un aspecte fonamental del nostre passat.
Per tal de rematar la tarda, Antonio Michavila i Nasio Cardona ens fan una demostració de l'antiga tècnica de caça al filat. Moltes finques conserven les casetes de filat i els avealls o piques de pedra que recorden aquesta pràctica, abans habitual dels hiverns. Caçar tords al final o amb cepets era per a moltes famílies una de les poques maneres d'accedir al consum de carn.

Un cop acabada l'activitat, retornem a la Sénia pel camí de la bassa Homedes. Encara podem observar els antics forns de calç refets fa uns anys a la vora del camí, així com diferents tipus de marges i casetes de camp.
tot plegat, una bona tarda per conèixer el terme i compartir l'experiència amb altra gent.