dimecres, 20 de gener de 2016

Informació sobre la jota de la Sénia



LA DANSA DE LA SÉNIA
Les dues setmanes de reinici de curs han estat marcades a moltes famílies del poble per la necessitat de recollir informació sobre la dansa de la Sénia. El motiu, un concurs de redacció convocat per la Taula del Sénia sobre danses i balls tradicionals de cada poble. La conclusió: constatar l’evidència de la manca d’informació publicada o a la web sobre el tema.
Hem d’agrair que algunes de les mares i pares dels xiquets de 6é, als quals va adreçada l’activitat, hagin pensat en el Centre d’Estudis Seniencs a l’hora de buscar informació. Dins de les nostres possibilitats hem intentat ajudar. La veritat és, però, que la informació de què disposem és poca i poc contrastada. A continuació redactem la informació que hem pogut recollir.

Un programa de festes conservat de l’any 1891 és la referència escrita més antiga  sobre la dansa. Va ser publicat al diari de Tortosa i posteriorment localitzat i transcrit per Lluís Salamí i Carolín Allepuz. Aquest any es van celebrar les festes majors entre els dies 23 i 26 d’agost. Les referències són:

-      Per al dia 23: “A las nueve danza pública en la plaza de la Constitución y serenatas a las autoridades”.

-          Per al dia 25: “…por la noche la tradicional danza”.


No es fa referència al pas de processó del dia 24 dedicat a sant Bartomeu, encara que és fàcil suposar que sí que es faria.

Per informacions orals sabem que a principis del segle XX la dansa encara es mantenia viva. Desconeixem, però, en quin moment es va perdre. Les mateixes fons, de caràcter oral, fan referència a un intent de recuperació que no va reeixir després de la Guerra Civil.
La persona clau en el manteniment de la memòria al voltant de la dansa de la Sénia ha estat Domingo Segura. Gràcies a ell la dansa es va ballar uns anys a la dècada dels anys 80 del segle passat. A principis dels anys 90  va fer d’informant per al volum 3 de la publicació Balls i Danses de les Comarques de Tarragona, dedicat al Baix Ebre i al Montsià i coordinat per Josep Bargalló i Badia.
Seguint a Domingo Segura la dansa es ballava també al molí Hospital el dia que la gent de la Sénia i les Cases de Rossell hi feien la romeria dedicada a Sant Roc. Destaca la data de 1850, en què després d’una forta sequera que esgotà totes les fonts properes al poble, fins i tot la dels Rossegadors, la pluja va ser motiu de celebració. Es van fer festejos durant tota una setmana i es va ballar la dansa en nombroses ocasions. Era un ball que agradava als pobles veïns, destacant que tant la gent del Ballestar com la de Rossell la tenien al seu repertori i la venien a ballar quan a la Sénia no hi havia gent que ho fes.
Domingo recorda que va ser Maria Capseta qui va fer possible poder reproduir els passos de ball tradicionals. L’havia vist ballar als seus iaios a principis del segle XX. De la mateixa manera, comenta que és gràcies a Antonio Prades, “Pobla”, que es va poder recuperar la música. Ell mateix la va tocar acompanyat de Jesús Llobregat al timbal. Segons el mateix informant les músiques associades a la dansa eren tres:
“... una per anar a buscar les parelles a les cases per tal de reunir-se a la plaça a ballar, la música de la dansa, la del pas processional...” (Bargalló, 1994, pàgina 217)
Al moment de transcriure la música la publicació que indiquem diferencia entre pas processional, de 50 compassos, dansa, de 120 compassos, i jota, de 142 compassos. En descriure la coreografia parla també de:
-          - Dansa processional de punt lent, en la qual les parelles van agafades de les mans i avancen donant una volta a l’espai a ballar. Van una darrera l’altra i no tanquen mai la rodona.
-        -  Dansa de la Sénia de punteig ràpid, amb les parelles encarades avançant i reculant en diferents compassos, puntejant i fent giravolta. Els darrers compassos el capdanser deixa la seva balladora per ballar uns compassos amb cada balladora del grup.
-        -  Jota de la Sénia. Combina compassos de punt de vals amb les parelles encarades, d’altres que marquen punta del peu dret endavant, desplaçaments, giravoltes, baixar les fileres per dins i pujar per fora i canvis de lloc passant-se d’esquena. En acabar les parelles queden de costat, una mica d’esquena, l’home amb els dits grossos a la faixa i la dona mans a la cintura.
En relació al vestuari, el text publicat per Bargalló diu:
“Dones: faldilles llargues fins als turmells, de roba llisa o florejada molt folgades, dominant els colors foscos. Gipó negre amb mànigues llargues, mocador a les espatlles, davantal llarg, mitges blanques i sabates negres. Monyo picaport i pintetes. Arracades llargues de pagesa”.
“Homes: espardenyes de betes negres, anomenades d´hòstia” amb sola de cànem, lligades quasi sota el turmell, calça curta, faixa negra, camisa blanca, armilla i gec negres, mitges o “calces” blanques i mitjonets curts negres “pius” sobre la calça. Mocador de color clar al cap, nuat sobre el pols esquerre amb nus de carxofa” (Bargalló, 1994, pàgina 217)
Segons Domingo Segura el mantellet antic  que es portava a les espatlles era menut i amb una franja brodada. Si es va utilitzar en algun moment el mantó de Manila va ser més modernament.
Al voltant de 1995, de nou Domingo Segura i altres persones del poble, entre les quals hi havia Gregori Mestre com a interessat en la recuperació de la música tradicional de dolçaina i tambor, van fer un nou intent de recuperació i van organitzar un curs patrocinat per l’ajuntament  per ensenyar la dansa senienca a gent interessada. Hi vam acudir unes 15 persones, entre elles integrants del grup de danses de Sant Rafel del Riu. Aquest grup la balla des d’aleshores dins del seu repertori habitual.
Aquesta iniciativa no va quedar estroncada, encara que tampoc el resultat va ser immediat. L’Associació de Ball va recuperar un dels aspectes de la dansa, el pas de processó. Durant gairebé vint anys les xiquetes de l’associació l’han reproduït el dia de la Verge de Pallerols.
L’any 2011 es va constituir com a associació la Casa de Andalucía de la Sénia. Les seves integrants han estat les que han fet possible que avui la dansa de la Sénia es torna a ballar diverses vegades l’any. La van aprendre del grup de dansa de Sant Rafel, en el qual van ballar durant un temps. El 2013 el Centre d’Estudis Seniencs i l’Agrupació Musical Senienca vam engegar el projecte Músiques en Terres de Cruïlla, que integra entre altres objectius la voluntat de fer d’aparador de la música i la dansa tradicionals al territori. Juntament amb la regidoria de cultura de l’ajuntament hem anat contribuint a la recuperació de la dansa tradicional al poble. S’han patrocinat diversos cursos amb professores de ball i s’ha fixat una manera de ballar la dansa que pensem que s’aproxima el màxim possible al model tradicional. El mes d’octubre, coincidint amb el festival de músiques i amb la fira d’artesania de la fusta es fan cada any tallers de jota ballada i de jota cantada oberts al públic de la fira. Es balla també el diumenge en què es fa la trobada de danses i espectacles tradicionals, amb acompanyament del grup de dolçainers de Joventuts Unides. Altres moments de l’any en què es balla la dansa de la Sénia és a la fira Gastronòmica, el mes de maig, i a Festes Majors de Sant Bartomeu. Ho fan només dones perquè no hi ha balladors.
Podeu trobar imatges i vídeos sobre el grup de dansa a la seva pàgina de facebook Danza de la Sénia



Cap comentari:

Publica un comentari