dimecres, 19 d’octubre del 2016

IV Festival de Músiques en Terres de Cruïlla. La Sénia, octubre de 2016.



 
Tota la informació a https://musiquesenterresdecruilla.wordpress.com/

Diumenge 23 d'octubre, de 12 a 14 h. al recinte de la Fira d'Artesania de la fusta
Tallers de jota cantada i jota ballada. Activitat gratuïta oberta a tot tipus de públic. Animat a participar i conèixer una de les nostres danses més tradicionals.

Dissabte 29 d'octubre de 9 a 18 h. a l'auditori del Centre Obrer

Jornada:Música i Literatura. Amb la participació de estudiosos, escriptors i músics dels territoris de parla catalana que ens parlaran des de la vessant teòrica i la vessant pràctica, amb demostracions i tallers. Hi participaran Carles Duarte, escriptor i lingüista, president del CONCA. Josep Sebastià Cid, professor del territori. Jesús Maria Tibau, Jesús Fusté, Toni Just, Jordi Llavina, Mirna Vilasís, Xavi Múrcia, Xavier Túrnez i Daniel Sesé, Montse Castellà i Laura Borràs, Josep Ollé. Tots ens parlaran i ens explicaran els seus treballs sobre poetes com Montserrat Abelló, Joan Vinyoli, Desideri Lombarte, Gerard Vergés, Joan Maragall i altres...
Per participar a la jornada cal fer la inscripció i el pagament a :
https://musiquesenterresdecruilla.wordpress.com/inscripcio-ed-16/ 

Dissabte 29 d'octubre a les 18,30 h a l'auditori del Centre Obrer

Presentació de l'espectacle Visitacions. O la concepció de l'Immaterial. 
Acció artística que lliga elements del patrimoni immaterial  de les Terres de l'Ebre amb la música i la literatura de la nostra terra.
Activitat gratuïta oberta a tots els públics.

Dissabte 29 d'octubre a les 22 h a la Casa de Cultura de la Sénia

Concert de Músiques en Terres de Cruïlla amb la participació dels cantautors Joan Rovira (Terres de l'Ebre) i Andreu Valor (País Valencià) acompanyats per la Banda de Música de l'Agrupació Musical Senienca dirigida per Pep Vila.
Ens interpretaran peces dels seus darrers discos.
Venda d'entrades a les oficines de l'Agrupació Musical Senienca (C/ Bisbe Berenguer de Prats, 7.), de 11 a 13 h. de dilluns a divendres. Reserva telefònica i informació 679364008

dijous, 25 d’agost del 2016

Negocis d'ara i d'abans a la Sénia.

Itinerari la Sénia. Dijous 26 d'agost de 2016.

Es va fer un recorregut pel centre de la població resseguint negocis d'abans i d'ara que han fet que el nostre poble tingue una gran vitalitat comercial i industrial des de principis del segle XX.


En aquest enllaç podeu veure algunes fotografies i exemples

dimecres, 20 de gener del 2016

Informació sobre la jota de la Sénia



LA DANSA DE LA SÉNIA
Les dues setmanes de reinici de curs han estat marcades a moltes famílies del poble per la necessitat de recollir informació sobre la dansa de la Sénia. El motiu, un concurs de redacció convocat per la Taula del Sénia sobre danses i balls tradicionals de cada poble. La conclusió: constatar l’evidència de la manca d’informació publicada o a la web sobre el tema.
Hem d’agrair que algunes de les mares i pares dels xiquets de 6é, als quals va adreçada l’activitat, hagin pensat en el Centre d’Estudis Seniencs a l’hora de buscar informació. Dins de les nostres possibilitats hem intentat ajudar. La veritat és, però, que la informació de què disposem és poca i poc contrastada. A continuació redactem la informació que hem pogut recollir.

Un programa de festes conservat de l’any 1891 és la referència escrita més antiga  sobre la dansa. Va ser publicat al diari de Tortosa i posteriorment localitzat i transcrit per Lluís Salamí i Carolín Allepuz. Aquest any es van celebrar les festes majors entre els dies 23 i 26 d’agost. Les referències són:

-      Per al dia 23: “A las nueve danza pública en la plaza de la Constitución y serenatas a las autoridades”.

-          Per al dia 25: “…por la noche la tradicional danza”.


No es fa referència al pas de processó del dia 24 dedicat a sant Bartomeu, encara que és fàcil suposar que sí que es faria.

Per informacions orals sabem que a principis del segle XX la dansa encara es mantenia viva. Desconeixem, però, en quin moment es va perdre. Les mateixes fons, de caràcter oral, fan referència a un intent de recuperació que no va reeixir després de la Guerra Civil.
La persona clau en el manteniment de la memòria al voltant de la dansa de la Sénia ha estat Domingo Segura. Gràcies a ell la dansa es va ballar uns anys a la dècada dels anys 80 del segle passat. A principis dels anys 90  va fer d’informant per al volum 3 de la publicació Balls i Danses de les Comarques de Tarragona, dedicat al Baix Ebre i al Montsià i coordinat per Josep Bargalló i Badia.
Seguint a Domingo Segura la dansa es ballava també al molí Hospital el dia que la gent de la Sénia i les Cases de Rossell hi feien la romeria dedicada a Sant Roc. Destaca la data de 1850, en què després d’una forta sequera que esgotà totes les fonts properes al poble, fins i tot la dels Rossegadors, la pluja va ser motiu de celebració. Es van fer festejos durant tota una setmana i es va ballar la dansa en nombroses ocasions. Era un ball que agradava als pobles veïns, destacant que tant la gent del Ballestar com la de Rossell la tenien al seu repertori i la venien a ballar quan a la Sénia no hi havia gent que ho fes.
Domingo recorda que va ser Maria Capseta qui va fer possible poder reproduir els passos de ball tradicionals. L’havia vist ballar als seus iaios a principis del segle XX. De la mateixa manera, comenta que és gràcies a Antonio Prades, “Pobla”, que es va poder recuperar la música. Ell mateix la va tocar acompanyat de Jesús Llobregat al timbal. Segons el mateix informant les músiques associades a la dansa eren tres:
“... una per anar a buscar les parelles a les cases per tal de reunir-se a la plaça a ballar, la música de la dansa, la del pas processional...” (Bargalló, 1994, pàgina 217)
Al moment de transcriure la música la publicació que indiquem diferencia entre pas processional, de 50 compassos, dansa, de 120 compassos, i jota, de 142 compassos. En descriure la coreografia parla també de:
-          - Dansa processional de punt lent, en la qual les parelles van agafades de les mans i avancen donant una volta a l’espai a ballar. Van una darrera l’altra i no tanquen mai la rodona.
-        -  Dansa de la Sénia de punteig ràpid, amb les parelles encarades avançant i reculant en diferents compassos, puntejant i fent giravolta. Els darrers compassos el capdanser deixa la seva balladora per ballar uns compassos amb cada balladora del grup.
-        -  Jota de la Sénia. Combina compassos de punt de vals amb les parelles encarades, d’altres que marquen punta del peu dret endavant, desplaçaments, giravoltes, baixar les fileres per dins i pujar per fora i canvis de lloc passant-se d’esquena. En acabar les parelles queden de costat, una mica d’esquena, l’home amb els dits grossos a la faixa i la dona mans a la cintura.
En relació al vestuari, el text publicat per Bargalló diu:
“Dones: faldilles llargues fins als turmells, de roba llisa o florejada molt folgades, dominant els colors foscos. Gipó negre amb mànigues llargues, mocador a les espatlles, davantal llarg, mitges blanques i sabates negres. Monyo picaport i pintetes. Arracades llargues de pagesa”.
“Homes: espardenyes de betes negres, anomenades d´hòstia” amb sola de cànem, lligades quasi sota el turmell, calça curta, faixa negra, camisa blanca, armilla i gec negres, mitges o “calces” blanques i mitjonets curts negres “pius” sobre la calça. Mocador de color clar al cap, nuat sobre el pols esquerre amb nus de carxofa” (Bargalló, 1994, pàgina 217)
Segons Domingo Segura el mantellet antic  que es portava a les espatlles era menut i amb una franja brodada. Si es va utilitzar en algun moment el mantó de Manila va ser més modernament.
Al voltant de 1995, de nou Domingo Segura i altres persones del poble, entre les quals hi havia Gregori Mestre com a interessat en la recuperació de la música tradicional de dolçaina i tambor, van fer un nou intent de recuperació i van organitzar un curs patrocinat per l’ajuntament  per ensenyar la dansa senienca a gent interessada. Hi vam acudir unes 15 persones, entre elles integrants del grup de danses de Sant Rafel del Riu. Aquest grup la balla des d’aleshores dins del seu repertori habitual.
Aquesta iniciativa no va quedar estroncada, encara que tampoc el resultat va ser immediat. L’Associació de Ball va recuperar un dels aspectes de la dansa, el pas de processó. Durant gairebé vint anys les xiquetes de l’associació l’han reproduït el dia de la Verge de Pallerols.
L’any 2011 es va constituir com a associació la Casa de Andalucía de la Sénia. Les seves integrants han estat les que han fet possible que avui la dansa de la Sénia es torna a ballar diverses vegades l’any. La van aprendre del grup de dansa de Sant Rafel, en el qual van ballar durant un temps. El 2013 el Centre d’Estudis Seniencs i l’Agrupació Musical Senienca vam engegar el projecte Músiques en Terres de Cruïlla, que integra entre altres objectius la voluntat de fer d’aparador de la música i la dansa tradicionals al territori. Juntament amb la regidoria de cultura de l’ajuntament hem anat contribuint a la recuperació de la dansa tradicional al poble. S’han patrocinat diversos cursos amb professores de ball i s’ha fixat una manera de ballar la dansa que pensem que s’aproxima el màxim possible al model tradicional. El mes d’octubre, coincidint amb el festival de músiques i amb la fira d’artesania de la fusta es fan cada any tallers de jota ballada i de jota cantada oberts al públic de la fira. Es balla també el diumenge en què es fa la trobada de danses i espectacles tradicionals, amb acompanyament del grup de dolçainers de Joventuts Unides. Altres moments de l’any en què es balla la dansa de la Sénia és a la fira Gastronòmica, el mes de maig, i a Festes Majors de Sant Bartomeu. Ho fan només dones perquè no hi ha balladors.
Podeu trobar imatges i vídeos sobre el grup de dansa a la seva pàgina de facebook Danza de la Sénia



diumenge, 27 de setembre del 2015

Xerrada de Rosa Vendrell sobre Neus Català

Aquest dissabte al Centre Obrer hem tingut el plaer de reflexionar sobre la vida de Neus Català de la mà de la periodista Rosa Vendrell.



Mitjançant vídeos, fotografies, lectura de textos i paraules basades en una coneixença profunda d'aquesta supervivent dels camps d'extermini nazis, Rosa Vendrell ens ha fet viatjar per la biografia d'una dona valenta que mai ha renunciat als seus ideals. Encara avui, any del seu centenari, atèn a les persones que li volen explicar les seves experiències i actua com a testimoni d'horrors que mai més s'haurien d'haver repetit. 

La xerrada ha servit com a excusa per parlar d'altres dones que han estat també revels i valentes, testimoni de la lluita per la igualtat i pels drets de les persones. Santa Teresa de Jesús, Clara Campoamor, Frederica Montseny, Louise Bourgeois, Shirin Ebadi... Totes exemples de treball i humanitat dins del cmap en què cadascuna s'ha mogut. 

Una molt bona manera de passar la tarda i de reflexionar sobre la necessitat de reaccionar contra les injustícies. Us deixem algunes imatges.


Comença el nou curs del club de lectura

Aquest dijous dia 24 hem fet la primera sessió del club de lectura de la Sénia dins del curs 2015-2016. Hem comentat els llibres de lectura de l'estiu.



Dues lectures molt diferents, de les quals podeu trobar informació en els següents enllaços:


ITINERARI AL MAS DE LA BASSA ROJA

El  passat 26 d'agost hem portat a terme la sortida que des de fa anys oferim durant la Festa Major. Forma part del projecte Itineraris per les Terres de Cruïlla, que aquest 2015 compta amb un total de 17 sortides per coneixer el territori dels pobles al voltant del riu Sénia.
Ens ha acompanyat en l'explicació Víctor Reverté, d'Arabogues, al qual agraim la col·laboració.

La visita ha començat amb un petit passeig des de l'hipòdrom del Pla Roquillo fins el mas de la Bassa Roja, que reb el nom de la partida on es troba. Hem observat elements de pedra seca com marges o balones. Hem comparat també els sectors de malea  (màquia) i les terres arrebassades al llarg dels segles XIX i XX. Un cop al mas, hem fet un repàs de la seva història, poc coneguda per cert, i de les formes de vida als masos. Eines i altres atuells anteriors a l'aparició del plàstic ens han ajudat a fer-nos idea i ha permès als pares i iaios explicar als xiquets i xiquetes com es cuinava, es treballava, es conservava aliments... Hem visitat els diferents edifics i comentat la seva tipologia, estructura, materials...

Hem acabat amb una visita a les oliveres, algunes d'elles mil·lenàries. Víctor ha explicat els actuals sistemes per combatre la mosca de l'oliva, una plaga que afecta força al nostre territori.

Un any més, hem gaudit del nostre patrimoni i hem conversat al voltant del passat, el present i el futur. Per a nosaltres, objectiu assolit!







dilluns, 6 de juliol del 2015

CAMPUS EBREFOLK



Us presentem la informació de la 3a edició de l'EBREFOLK. IIII CAMPUS DE MÚSICA I BALL POPUALRS DE LES TERRES D EL'EBRE, MATARRANY AI NORD VALENCIÀ que se celebrarà a Móra d'Ebre dels dies  8 al  12  de juliol.

També us adjuntem uns enllaços:

- L'enllaç amb el video promocional del Campus: https://www.youtube.com/watch?v=D_YsUM5whp8
- L'enllaç amb la pàgina oficial del Campus: www.ebrefolk.cat



Programa en pdf