Itineraris per les Terres de Cruïlla
12 de maig de 2013 PENYABLANCA I SERRA SEGUERA
Sortida a les 7:00 des de la plaça de l'Ajuntament de Xert

Informació al blog http://terresdecruilla.wordpress.com/2013/05/06/itinerari-a-xert/

Moles de Penyablanca

Penyablanca i el Turmell

Excursió pel Camí del Ròssec a Temps d'Aventura

Coincidint amb Sant Jordi, us informem de l'adquisició de la publicació "Temps d'Aventura. Racons 08. Excursions a peu i en BTT proposades pels teleespectadors".
Ens interessa especialment perquè hi ha un itinerari proposat per Max Grau que recorre el camí del Ròssec, de Pallerols a les Vallcaneres Altes. Amb ell, Max vol retre homenatge a la dura tasca portada a terme pels rossegadors.
La descripció que fa de l'itinerari és molt detallada i descriu, a cada lloc, els elements del paisatge natural que es poden divisar o pels quals es passa: la Gotellera, l'Escaleta, els barrancs de la Fou i de Valldebous...

A més de l'interès de l'itinerari en sí, disfrutareu si llegiu la proposta de Max pel recull de toponímia que hi trobareu. Noms familiars que cal que anem ensenyant als joves...

Itineraris per les Terres de Cruïlla. Pujada a l'ermita de Sant Pere de Traiguera

Dissabte 17 de setembre el Centre d'Estudis Seniencs va participar a l'itinerari número 5 de Terres de Cruïlla. Es va pujar a l'ermita de Sant Pere de Traiguera, situada a la serra del mateix nom,  un lloc elevat a més de 500 metres d'alçada i que permet contemplar unes vistes molt boniques de les comarques del Baix Maestrat i el Montsià on es poden veure molts pobles, així com paisatges dels ports, del Delta de l'Ebre fins la Serra d'Irta i en dies clars fins el Penyagolosa. De l'ermita només en queden unes poques restes. Va ser destruïda a la Guerra del Francès i ja no es va tornar a reconstruir. Metres abans d'arribar-hi, els mariners de Vinaròs van construir una petita capelleta que segons ens van comentar els servia d'orientació per arribar a port. Destaca també un avenc que hi ha allí mateix.i que es pot visitar amb l'ajuda de llanternes. Una excursió molt recomanable i sense molta dificultat.

Més informació i fotografies a Terres de Cruïlla

Presentació del llibre "Un Paseo por los puertos de Beceite"

El dissabte dia 19 es va presentar a la Sénia el llibre Un Paseo por los puertos de Beceite. Por don Lorenzo Grafulla Es tracta del primer número de la col·lecció Taula del Sénia, d'Onada Edicions de Benicarló.
L'acte va ser organitzat pel Parc Natural dels Ports i l'Antena del Coneixement de la Sënia. Hi van participar dos dels autors, Víctor Reverté i Alberto Moragrega, així com Jaume Antich i Víctor Pla en representació de la Taula del Sénia i de l'Ajuntament. A més de les explicacions dels autors, que motiven a la lectura, els assistents vam poder gaudir de la visió comentada d'algunes de les moltes imatges que omplen la publicació i que li aporten un valor afegit.
El Paseo descriu un itinerari fet a finals del segle XIX per dos botànics i tres acompanyants amb l'objectiu de recol·lectar un herbari i documentar les plantes. Un dels acompanyants va ser Lorenzo Grafulla, veterinari a diversos pobles del baix Aragó que va descriure el recorregut i el va publicar entre 1888 i 1889. Més de cent anys després, José Maria de Jaime, Luís Latorre, Alberto Moragrega i Víctor Reverté han contextualitzat l'obra i n'han fet possible una reedició. El seu interès ultrapassa l'interès naturalístic i es converteix en una crònica dels Ports on es descriuen territoris, percepcions i formes de vida. Una bona lecturs per a qualsevol amant d'aquesta zona, així com de la natura i la gent que la caracteritzen.

Per ampliar informació sobre la publicació cliqueu aquí

Anar al vilà. itinerari per les oliveres de la Sénia

Aquestes passades Festes Majors, el dimecres dia 26 d'agost, hem portat a terme la nostra passejada dins del cicle Itineraris per les terres de Cruïlla del que us hem anat informant. Li hem donat per nom Anar al vilà. Oliveres, pedra en sec i formes de vida al secà. Des d'aquest espai volem donar les gràcies a la gent del poble per la resposta a la nostra crida per visitar el patrimoni senienc. També als companys del Mas, Santa Bàrbara, Alcanar, Ulldecona i Rossell que ens visitar. Tot plegat vam superar els 100 participants!! De nou moltes gràcies.

Us fem una descripció del recorregut per si el voleu tornar a fer o no vau tenir oportunitat de venir a festes. El sector de terme del recorregut és un dels més afectats per la intervenció humana dins del territori de secà. És un paisatge fortament antropitzat, que ha determinat l’activitat humana (conreus resistents, marges i altres arquitectures de pedra seca…) i que a la vegada ha estat transformat per l’home (rompuda de terres, confecció de bancals, lligallos ramaders, construcció de pous, forns de calç…). De la intensa relació entre l’home i el medi n’és exemple la rica toponímia que caracteritza la zona: noms de les partides (Colomers, Domenges, Planes Noves, Senioles, Comes, Camps…), dels camins (costa de la Pedrola, camí de la Coma…), dels barrancs (d’Antaix, de Serret…). Al llarg del temps, a mesura que l’ha ocupat l’home ha fet seu el territori donant-li nom.
19 h.: Sortim de les Escoles Velles, ara centre Marcel·lí Domingo. Comencem el trajecte per la costa de la Pedrola, que ara és un camí d’accés a finques d’oliveres i part d’un recorregut de passeig per a la gent que van a caminar. Tradicionalment, però, ha estat l’entrada del poble quan hom venia de Tortosa. El camí de tota la vida era el que sortia de Jesús i passava pel Mas. Per això a l’actual Plaça Catalunya, que era l’entrada al nucli després de passar per la Clotada, hi havia el Prigó que donava la benvinguda.

19,15 h.: Ens aturem al povet de Martí, un dels molts que hi ha en aquest sector de terme. Més que un pou és una cisterna, ja que recull les aigües dels escorrentius. És utilitzat per abeurar els ramats que passen per la zona. És un exemple d’arquitectura de pedra en sec, en origen sense morter, amb falsa volta. Aquesta es construeix per aproximació de filades de pedra treballada a manera de lloses més o menys planes que es van col·locant de manera esglaonada a mesura que es puja en alçada. Cada cop les filades estan més prop fins que la curulla superior es pot cobrir amb una llosa gran.

Pel camí observem diferents casetes de pedra en sec, també dites cabanes de vinya o de pastor. solen estar integrades als marges. Les més tradicionals tenen també falsa cúpula i al damunt es poden cobrir amb terra piconada que les reforça. Una variant és la de casetes amb sostre de bigues de fusta i teulada a una o dues vessants. És un model funcionalment més complex, amb llar de foc, cisterna i menjadora i, molt sovint, pallissa. Aquesta ha derivat modernament al model de caseta que utilitza morter per lligar un mur de més poca qualitat.
Continuem en direcció al Mas de Barberans fins arribar al camí de la Coma, i ens enfilem per aquest fins el camí esfaltat que porta a la bassa Homedes. A uns 200m. hi ha el povet de les Senioles.

19,45h.: Ens aturem al povet de les Senioles. Aquest sí que aprofita una beta d'aigua de la
capa freàtica, per això li costa més d'assecar-se. A diferència de la del povet de Martí, la seva volta és de dovelles, feta amb cintra.

20 h.: retrocedim 400 m. en direcció a la Sénia l arribem a una de les finques de la partida de les Comes. Aquesta i la del Coll d'Avall tenen les oliveres més antigues del terme. Moltes van morir l'any de la Gelada i van tornar a rebrotar de les primitives soques. Algunes, les de més de 3,5 m. de diàmetre, formen part de les 4.080 oliveres acabades d'inventariar per la Taula del Sénia.
El conreu de l'oliva ha determinat des de fa molts anys la forma de vida de la Sénia i els pobles veïns: el ritme anual, l'arquitectura, la manera de veure el món... Contemplar les oliveres és valorar un aspecte fonamental del nostre passat.
Per tal de rematar la tarda, Antonio Michavila i Nasio Cardona ens fan una demostració de l'antiga tècnica de caça al filat. Moltes finques conserven les casetes de filat i els avealls o piques de pedra que recorden aquesta pràctica, abans habitual dels hiverns. Caçar tords al final o amb cepets era per a moltes famílies una de les poques maneres d'accedir al consum de carn.

Un cop acabada l'activitat, retornem a la Sénia pel camí de la bassa Homedes. Encara podem observar els antics forns de calç refets fa uns anys a la vora del camí, així com diferents tipus de marges i casetes de camp.
tot plegat, una bona tarda per conèixer el terme i compartir l'experiència amb altra gent.

Observant el Cel al Mas de Barberans

Pont de les Canals amb l'Ossa Major al fons
i la Polar a la dreta. Autor: Joan Maria Ventura Cardona


El segon dels Itineraris per les Terres de Cruïlla ha estat el del Mas de Barberans el dia 10 d'agost. Sota el títol Observem el Cel l'Associació Cultural Lo Lliscó ha programat una activitat que té com a objectiu introduir als ciutadans en l'observació astronòmica. A la tarda, com a preparació teòrica, Fernando Chavarria va fer una xerrada titulada Venim de les estrelles. L'origen de la vida des d'un punt de vista científic. A la nit una bona colla de gent ens vam traslladar a l'esplanada del camp de fútbol i vam poder gaudir del bonic cel del Mas i de les explicacions sobre el terreny de Fernando. L'activitat es va emmarcar dins del programa de la Setmana de Cultura del poble.

Primer itinerari per les terres de Cruïlla. Els masos de Rossell i l'arquitectura de pedra en sec

El dia 4 d'agost es va realitzar el primers dels cinc Itineraris per les Terres de Cruïlla que el grup del mateix nom hem programat per al 2009. Ha estat a Rossell i ha portat el títol de Masos de Rossell i arquitectura de pedra en sec. L'han organitzat el grup Rossell 750 Aniversari i està emmarcat dins de la Setmana Cultural del poble. Ha estat un bon inici per als que estan en forma, donat que la caminada es va allargar durant 4 hores. Es va recórrer part de la plana de Rossell, en la que predomina el conreu de l'olivera. Es va aprofitar per veure mostres de la rica arquitectura de pedra en sec de la zona, entre altres barraques de pedra, marges i cisternes. Des del punt més elevat del recorregut, el Tossal, els participants van gaudir de la vista sobre la plana litoral. Un èxit de participació que esperem que es mantingui en la resta d'activitats.