Activitats de l'Antena de la URV i del Centre d'Estudis Seniencs novembre 2011 a gener 2012

Xerrada: Educar en valors a través de l’esport

El dia 29 de novembre es va fer a la sala rosa de la Casa de Cultura una xerrada a càrrec de Cinta Espuny, professora de la URV i delegada dels Serveis Territorials de l’Esport a les Terres de l’Ebre de la Generalitat de Catalunya. La xerrada anava dirigida als pares i mares dels alumnes de primària i secundària i volia incidir amb la importància de la pràctica esportiva durant tot el període escolar. Va anar desgranant tot un seguit de valors que es treballen i es desenvolupen lligats a la pràctica de tota classe d’esports. Va contestar algunes preguntes dels assistents i es va oferir com a delegada territorial a atendre les demandes relacionades amb les seues competències.

Exposició: El papel. 2000 años de historia.

Entre els dies 27 de desembre de 2011 i el 4 de gener de 2012 es va presentar a l’Ajuntament Vell de la Sénia una exposició produïda per la Asociación de Historiadores españoles del papel titulada “El papel. 2000 años de historia”. Com indica el seu títol es va un  recorregut des de la utilització de les primeres fibres vegetals fins el paper que tots coneixem avui en dia. També explica com es va anar escampant per tot el món els processos de fabricació. Finalment dedica uns panells a la fabricació artesanal del paper, tal i com es va fer fins ben entrat el segle XIX. L’exposició es completa am unes maquetes que reproduïen alguns dels enginys utilitzats en la fabricació artesanal: un torn per espolsar els draps vells, un sistema de maces i piques  de pedra accionats per una roda hidràulica de fusta per refinar la pasta de paper, i un mall setinador per donar l’acabat final al full de paper també accionat per una roda hidràulica.

Xerrada: Les fàbriques de paper i cartolina de fil a Beseït

El poble de Beseït va arribar a concentrar un important nombre de fàbriques de paper. Aquestes fàbriques però no van arribar a fer el pas cap a la industrialització moderna i quan el seu producte va deixar de ser competitiu van desaparèixer totes cap als anys 60 del segle XX. Aquesta industria tradicional de fabricació de paper va fer dels habitants del poble uns obrers especialitzats i qualificats que en poc temps van perdre la feina que tants de progrés havia portat al seu poble. Aquest procés és el que es van explicar Margarita Celma i Alberto Moragrega, fruit d’un treball de recerca basat en les entrevistes a moltes persones que van treballar molts anys en estes fàbriques. També ens van passar un vídeo en què un antic operari paperer ensenya amb maquetes tot el sistema productiu de la fabricació del paper després de la introducció de la pila holandesa.

Presentació de la revista Lo Senienc, Memòria, Natura i Llengua

Divendres 30 de desembre es va fer la presentació a l’Ajuntament Vell del número 8 de la revista que edita el Centre d’Estudis Seniencs, Lo Senienc, Natura i Llengua. Aquesta publicació és anual i el número presentat corresponia a l’any 2011. La presidenta del CES, Victòria Almuni va explicar el contingut de la revista. Aquesta recull un seguit d’articles de diferents temàtiques: Al racó de la memòria trobarem els articles següents: Les màquines de plegar olives, d’Antonio Michavila.; Un escut de Benifassà al Museu de Tortosa, de Joan-Hilari Muñoz i Sebastià;  Pujar a vendre a la Sénia, de Vicent Matamoros; La hidroelectricitat al riu Sénia: el cas de Malany  de Víctor Fuses Navarra i Manel Serra Heredia; i la problemàtica entorn a la intervenció en el patrimoni històric local. Actuacions al conjunt del Molí la Vella 2008-2011 de Victòria Almuni. Al Món de la Natura hi ha el recull fotogràfic de Víctor Reverté, Natura als Pots. Finalment a l’apartat de recerca jove es van incloure dos treballs de 4t d’ESO de l’Institut de la Sénia  i tres treballs de 2n de Batxillerat d’alumnes de la Sénia: L’ús de l’aigua a la Sénia, d’ Anna Benet, Raquel Garcia, Alba Gascó, Núria Meseguer i Erica Mestre; El Molí Hospital. Estudi sobre la influència del Molí Hospital al territori, d’Iris Pruñonosa Cervera, Norma Dellà Querol, Marina Bel Bel, Clàudia Ruiz Auladell i Júlia Mestre Vericat; Grups musicals a  la Sénia, de Jordi Garcia; Oficis antics de la Sénia, d’Alba Romero Alcalá i La Sénia i el seu camp d’aviació d’Aleix Estrella Navarro.
Com és habitual la revista la trobareu a les llibreries del poble al preu de 10 €.

Aules de la Gent Gran

Dimarts 25 de gener al Casal Sociocultural es va fer una nova sessió de les Aules d’extensió universitària de la Gent Gran que organitza el Campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili. La xerrada es deia Introducció a la Diabetis i va anar a càrrec d’Eva Benet, diplomada en nutrició i dietètica. Com sempre la sala estava plena  i va seguir atentament les explicacions de la conferenciant i com és habitual al final es van fer moltes preguntes.

Coneix la pedra en sec del nostre territori
Sota aquest títol, dissabte 28 de gener al Centre Obrer es van presentar dos llibres de l’editorial Onada relacionats amb la pedra seca. Carlos Julian va presentar el seu llibre Piedra sobre piedra. Las casetas de la Iglesuela del Cid. Ens va fer una interessant exposició de les diferents construccions de pedra en sec, principalment parets per separar camps i casetes de camp. També ens va parlar del tipus de pedra que es troba al terme de la Iglesuela i la seua utilització des dels primers pobladors ibers del territori fins l’actualitat. Després de la intervenció d Carlos Julian, Miquel Àngel Pradilla, director de l’Editorial Onada va presentar l’altre llibre la pedra en sec a les comarques del Baix Ebre i el Montsià, destacant la qualitat de les fotografies del conegut fotògraf Mariano Cebolla i les explicacions acurades fetes per especialistes. El llibre va comptar amb els suport dels Consells Comarcals del Baix Ebre i del Montsià i del Col•legi d’Arquitectes.

Anar al vilà. itinerari per les oliveres de la Sénia

Aquestes passades Festes Majors, el dimecres dia 26 d'agost, hem portat a terme la nostra passejada dins del cicle Itineraris per les terres de Cruïlla del que us hem anat informant. Li hem donat per nom Anar al vilà. Oliveres, pedra en sec i formes de vida al secà. Des d'aquest espai volem donar les gràcies a la gent del poble per la resposta a la nostra crida per visitar el patrimoni senienc. També als companys del Mas, Santa Bàrbara, Alcanar, Ulldecona i Rossell que ens visitar. Tot plegat vam superar els 100 participants!! De nou moltes gràcies.

Us fem una descripció del recorregut per si el voleu tornar a fer o no vau tenir oportunitat de venir a festes. El sector de terme del recorregut és un dels més afectats per la intervenció humana dins del territori de secà. És un paisatge fortament antropitzat, que ha determinat l’activitat humana (conreus resistents, marges i altres arquitectures de pedra seca…) i que a la vegada ha estat transformat per l’home (rompuda de terres, confecció de bancals, lligallos ramaders, construcció de pous, forns de calç…). De la intensa relació entre l’home i el medi n’és exemple la rica toponímia que caracteritza la zona: noms de les partides (Colomers, Domenges, Planes Noves, Senioles, Comes, Camps…), dels camins (costa de la Pedrola, camí de la Coma…), dels barrancs (d’Antaix, de Serret…). Al llarg del temps, a mesura que l’ha ocupat l’home ha fet seu el territori donant-li nom.
19 h.: Sortim de les Escoles Velles, ara centre Marcel·lí Domingo. Comencem el trajecte per la costa de la Pedrola, que ara és un camí d’accés a finques d’oliveres i part d’un recorregut de passeig per a la gent que van a caminar. Tradicionalment, però, ha estat l’entrada del poble quan hom venia de Tortosa. El camí de tota la vida era el que sortia de Jesús i passava pel Mas. Per això a l’actual Plaça Catalunya, que era l’entrada al nucli després de passar per la Clotada, hi havia el Prigó que donava la benvinguda.

19,15 h.: Ens aturem al povet de Martí, un dels molts que hi ha en aquest sector de terme. Més que un pou és una cisterna, ja que recull les aigües dels escorrentius. És utilitzat per abeurar els ramats que passen per la zona. És un exemple d’arquitectura de pedra en sec, en origen sense morter, amb falsa volta. Aquesta es construeix per aproximació de filades de pedra treballada a manera de lloses més o menys planes que es van col·locant de manera esglaonada a mesura que es puja en alçada. Cada cop les filades estan més prop fins que la curulla superior es pot cobrir amb una llosa gran.

Pel camí observem diferents casetes de pedra en sec, també dites cabanes de vinya o de pastor. solen estar integrades als marges. Les més tradicionals tenen també falsa cúpula i al damunt es poden cobrir amb terra piconada que les reforça. Una variant és la de casetes amb sostre de bigues de fusta i teulada a una o dues vessants. És un model funcionalment més complex, amb llar de foc, cisterna i menjadora i, molt sovint, pallissa. Aquesta ha derivat modernament al model de caseta que utilitza morter per lligar un mur de més poca qualitat.
Continuem en direcció al Mas de Barberans fins arribar al camí de la Coma, i ens enfilem per aquest fins el camí esfaltat que porta a la bassa Homedes. A uns 200m. hi ha el povet de les Senioles.

19,45h.: Ens aturem al povet de les Senioles. Aquest sí que aprofita una beta d'aigua de la
capa freàtica, per això li costa més d'assecar-se. A diferència de la del povet de Martí, la seva volta és de dovelles, feta amb cintra.

20 h.: retrocedim 400 m. en direcció a la Sénia l arribem a una de les finques de la partida de les Comes. Aquesta i la del Coll d'Avall tenen les oliveres més antigues del terme. Moltes van morir l'any de la Gelada i van tornar a rebrotar de les primitives soques. Algunes, les de més de 3,5 m. de diàmetre, formen part de les 4.080 oliveres acabades d'inventariar per la Taula del Sénia.
El conreu de l'oliva ha determinat des de fa molts anys la forma de vida de la Sénia i els pobles veïns: el ritme anual, l'arquitectura, la manera de veure el món... Contemplar les oliveres és valorar un aspecte fonamental del nostre passat.
Per tal de rematar la tarda, Antonio Michavila i Nasio Cardona ens fan una demostració de l'antiga tècnica de caça al filat. Moltes finques conserven les casetes de filat i els avealls o piques de pedra que recorden aquesta pràctica, abans habitual dels hiverns. Caçar tords al final o amb cepets era per a moltes famílies una de les poques maneres d'accedir al consum de carn.

Un cop acabada l'activitat, retornem a la Sénia pel camí de la bassa Homedes. Encara podem observar els antics forns de calç refets fa uns anys a la vora del camí, així com diferents tipus de marges i casetes de camp.
tot plegat, una bona tarda per conèixer el terme i compartir l'experiència amb altra gent.