dimecres, 19 d’octubre del 2016

IV Festival de Músiques en Terres de Cruïlla. La Sénia, octubre de 2016.



 
Tota la informació a https://musiquesenterresdecruilla.wordpress.com/

Diumenge 23 d'octubre, de 12 a 14 h. al recinte de la Fira d'Artesania de la fusta
Tallers de jota cantada i jota ballada. Activitat gratuïta oberta a tot tipus de públic. Animat a participar i conèixer una de les nostres danses més tradicionals.

Dissabte 29 d'octubre de 9 a 18 h. a l'auditori del Centre Obrer

Jornada:Música i Literatura. Amb la participació de estudiosos, escriptors i músics dels territoris de parla catalana que ens parlaran des de la vessant teòrica i la vessant pràctica, amb demostracions i tallers. Hi participaran Carles Duarte, escriptor i lingüista, president del CONCA. Josep Sebastià Cid, professor del territori. Jesús Maria Tibau, Jesús Fusté, Toni Just, Jordi Llavina, Mirna Vilasís, Xavi Múrcia, Xavier Túrnez i Daniel Sesé, Montse Castellà i Laura Borràs, Josep Ollé. Tots ens parlaran i ens explicaran els seus treballs sobre poetes com Montserrat Abelló, Joan Vinyoli, Desideri Lombarte, Gerard Vergés, Joan Maragall i altres...
Per participar a la jornada cal fer la inscripció i el pagament a :
https://musiquesenterresdecruilla.wordpress.com/inscripcio-ed-16/ 

Dissabte 29 d'octubre a les 18,30 h a l'auditori del Centre Obrer

Presentació de l'espectacle Visitacions. O la concepció de l'Immaterial. 
Acció artística que lliga elements del patrimoni immaterial  de les Terres de l'Ebre amb la música i la literatura de la nostra terra.
Activitat gratuïta oberta a tots els públics.

Dissabte 29 d'octubre a les 22 h a la Casa de Cultura de la Sénia

Concert de Músiques en Terres de Cruïlla amb la participació dels cantautors Joan Rovira (Terres de l'Ebre) i Andreu Valor (País Valencià) acompanyats per la Banda de Música de l'Agrupació Musical Senienca dirigida per Pep Vila.
Ens interpretaran peces dels seus darrers discos.
Venda d'entrades a les oficines de l'Agrupació Musical Senienca (C/ Bisbe Berenguer de Prats, 7.), de 11 a 13 h. de dilluns a divendres. Reserva telefònica i informació 679364008

dijous, 25 d’agost del 2016

Negocis d'ara i d'abans a la Sénia.

Itinerari la Sénia. Dijous 26 d'agost de 2016.

Es va fer un recorregut pel centre de la població resseguint negocis d'abans i d'ara que han fet que el nostre poble tingue una gran vitalitat comercial i industrial des de principis del segle XX.


En aquest enllaç podeu veure algunes fotografies i exemples

dimecres, 20 de gener del 2016

Informació sobre la jota de la Sénia



LA DANSA DE LA SÉNIA
Les dues setmanes de reinici de curs han estat marcades a moltes famílies del poble per la necessitat de recollir informació sobre la dansa de la Sénia. El motiu, un concurs de redacció convocat per la Taula del Sénia sobre danses i balls tradicionals de cada poble. La conclusió: constatar l’evidència de la manca d’informació publicada o a la web sobre el tema.
Hem d’agrair que algunes de les mares i pares dels xiquets de 6é, als quals va adreçada l’activitat, hagin pensat en el Centre d’Estudis Seniencs a l’hora de buscar informació. Dins de les nostres possibilitats hem intentat ajudar. La veritat és, però, que la informació de què disposem és poca i poc contrastada. A continuació redactem la informació que hem pogut recollir.

Un programa de festes conservat de l’any 1891 és la referència escrita més antiga  sobre la dansa. Va ser publicat al diari de Tortosa i posteriorment localitzat i transcrit per Lluís Salamí i Carolín Allepuz. Aquest any es van celebrar les festes majors entre els dies 23 i 26 d’agost. Les referències són:

-      Per al dia 23: “A las nueve danza pública en la plaza de la Constitución y serenatas a las autoridades”.

-          Per al dia 25: “…por la noche la tradicional danza”.


No es fa referència al pas de processó del dia 24 dedicat a sant Bartomeu, encara que és fàcil suposar que sí que es faria.

Per informacions orals sabem que a principis del segle XX la dansa encara es mantenia viva. Desconeixem, però, en quin moment es va perdre. Les mateixes fons, de caràcter oral, fan referència a un intent de recuperació que no va reeixir després de la Guerra Civil.
La persona clau en el manteniment de la memòria al voltant de la dansa de la Sénia ha estat Domingo Segura. Gràcies a ell la dansa es va ballar uns anys a la dècada dels anys 80 del segle passat. A principis dels anys 90  va fer d’informant per al volum 3 de la publicació Balls i Danses de les Comarques de Tarragona, dedicat al Baix Ebre i al Montsià i coordinat per Josep Bargalló i Badia.
Seguint a Domingo Segura la dansa es ballava també al molí Hospital el dia que la gent de la Sénia i les Cases de Rossell hi feien la romeria dedicada a Sant Roc. Destaca la data de 1850, en què després d’una forta sequera que esgotà totes les fonts properes al poble, fins i tot la dels Rossegadors, la pluja va ser motiu de celebració. Es van fer festejos durant tota una setmana i es va ballar la dansa en nombroses ocasions. Era un ball que agradava als pobles veïns, destacant que tant la gent del Ballestar com la de Rossell la tenien al seu repertori i la venien a ballar quan a la Sénia no hi havia gent que ho fes.
Domingo recorda que va ser Maria Capseta qui va fer possible poder reproduir els passos de ball tradicionals. L’havia vist ballar als seus iaios a principis del segle XX. De la mateixa manera, comenta que és gràcies a Antonio Prades, “Pobla”, que es va poder recuperar la música. Ell mateix la va tocar acompanyat de Jesús Llobregat al timbal. Segons el mateix informant les músiques associades a la dansa eren tres:
“... una per anar a buscar les parelles a les cases per tal de reunir-se a la plaça a ballar, la música de la dansa, la del pas processional...” (Bargalló, 1994, pàgina 217)
Al moment de transcriure la música la publicació que indiquem diferencia entre pas processional, de 50 compassos, dansa, de 120 compassos, i jota, de 142 compassos. En descriure la coreografia parla també de:
-          - Dansa processional de punt lent, en la qual les parelles van agafades de les mans i avancen donant una volta a l’espai a ballar. Van una darrera l’altra i no tanquen mai la rodona.
-        -  Dansa de la Sénia de punteig ràpid, amb les parelles encarades avançant i reculant en diferents compassos, puntejant i fent giravolta. Els darrers compassos el capdanser deixa la seva balladora per ballar uns compassos amb cada balladora del grup.
-        -  Jota de la Sénia. Combina compassos de punt de vals amb les parelles encarades, d’altres que marquen punta del peu dret endavant, desplaçaments, giravoltes, baixar les fileres per dins i pujar per fora i canvis de lloc passant-se d’esquena. En acabar les parelles queden de costat, una mica d’esquena, l’home amb els dits grossos a la faixa i la dona mans a la cintura.
En relació al vestuari, el text publicat per Bargalló diu:
“Dones: faldilles llargues fins als turmells, de roba llisa o florejada molt folgades, dominant els colors foscos. Gipó negre amb mànigues llargues, mocador a les espatlles, davantal llarg, mitges blanques i sabates negres. Monyo picaport i pintetes. Arracades llargues de pagesa”.
“Homes: espardenyes de betes negres, anomenades d´hòstia” amb sola de cànem, lligades quasi sota el turmell, calça curta, faixa negra, camisa blanca, armilla i gec negres, mitges o “calces” blanques i mitjonets curts negres “pius” sobre la calça. Mocador de color clar al cap, nuat sobre el pols esquerre amb nus de carxofa” (Bargalló, 1994, pàgina 217)
Segons Domingo Segura el mantellet antic  que es portava a les espatlles era menut i amb una franja brodada. Si es va utilitzar en algun moment el mantó de Manila va ser més modernament.
Al voltant de 1995, de nou Domingo Segura i altres persones del poble, entre les quals hi havia Gregori Mestre com a interessat en la recuperació de la música tradicional de dolçaina i tambor, van fer un nou intent de recuperació i van organitzar un curs patrocinat per l’ajuntament  per ensenyar la dansa senienca a gent interessada. Hi vam acudir unes 15 persones, entre elles integrants del grup de danses de Sant Rafel del Riu. Aquest grup la balla des d’aleshores dins del seu repertori habitual.
Aquesta iniciativa no va quedar estroncada, encara que tampoc el resultat va ser immediat. L’Associació de Ball va recuperar un dels aspectes de la dansa, el pas de processó. Durant gairebé vint anys les xiquetes de l’associació l’han reproduït el dia de la Verge de Pallerols.
L’any 2011 es va constituir com a associació la Casa de Andalucía de la Sénia. Les seves integrants han estat les que han fet possible que avui la dansa de la Sénia es torna a ballar diverses vegades l’any. La van aprendre del grup de dansa de Sant Rafel, en el qual van ballar durant un temps. El 2013 el Centre d’Estudis Seniencs i l’Agrupació Musical Senienca vam engegar el projecte Músiques en Terres de Cruïlla, que integra entre altres objectius la voluntat de fer d’aparador de la música i la dansa tradicionals al territori. Juntament amb la regidoria de cultura de l’ajuntament hem anat contribuint a la recuperació de la dansa tradicional al poble. S’han patrocinat diversos cursos amb professores de ball i s’ha fixat una manera de ballar la dansa que pensem que s’aproxima el màxim possible al model tradicional. El mes d’octubre, coincidint amb el festival de músiques i amb la fira d’artesania de la fusta es fan cada any tallers de jota ballada i de jota cantada oberts al públic de la fira. Es balla també el diumenge en què es fa la trobada de danses i espectacles tradicionals, amb acompanyament del grup de dolçainers de Joventuts Unides. Altres moments de l’any en què es balla la dansa de la Sénia és a la fira Gastronòmica, el mes de maig, i a Festes Majors de Sant Bartomeu. Ho fan només dones perquè no hi ha balladors.
Podeu trobar imatges i vídeos sobre el grup de dansa a la seva pàgina de facebook Danza de la Sénia



diumenge, 27 de setembre del 2015

Xerrada de Rosa Vendrell sobre Neus Català

Aquest dissabte al Centre Obrer hem tingut el plaer de reflexionar sobre la vida de Neus Català de la mà de la periodista Rosa Vendrell.



Mitjançant vídeos, fotografies, lectura de textos i paraules basades en una coneixença profunda d'aquesta supervivent dels camps d'extermini nazis, Rosa Vendrell ens ha fet viatjar per la biografia d'una dona valenta que mai ha renunciat als seus ideals. Encara avui, any del seu centenari, atèn a les persones que li volen explicar les seves experiències i actua com a testimoni d'horrors que mai més s'haurien d'haver repetit. 

La xerrada ha servit com a excusa per parlar d'altres dones que han estat també revels i valentes, testimoni de la lluita per la igualtat i pels drets de les persones. Santa Teresa de Jesús, Clara Campoamor, Frederica Montseny, Louise Bourgeois, Shirin Ebadi... Totes exemples de treball i humanitat dins del cmap en què cadascuna s'ha mogut. 

Una molt bona manera de passar la tarda i de reflexionar sobre la necessitat de reaccionar contra les injustícies. Us deixem algunes imatges.


Comença el nou curs del club de lectura

Aquest dijous dia 24 hem fet la primera sessió del club de lectura de la Sénia dins del curs 2015-2016. Hem comentat els llibres de lectura de l'estiu.



Dues lectures molt diferents, de les quals podeu trobar informació en els següents enllaços:


ITINERARI AL MAS DE LA BASSA ROJA

El  passat 26 d'agost hem portat a terme la sortida que des de fa anys oferim durant la Festa Major. Forma part del projecte Itineraris per les Terres de Cruïlla, que aquest 2015 compta amb un total de 17 sortides per coneixer el territori dels pobles al voltant del riu Sénia.
Ens ha acompanyat en l'explicació Víctor Reverté, d'Arabogues, al qual agraim la col·laboració.

La visita ha començat amb un petit passeig des de l'hipòdrom del Pla Roquillo fins el mas de la Bassa Roja, que reb el nom de la partida on es troba. Hem observat elements de pedra seca com marges o balones. Hem comparat també els sectors de malea  (màquia) i les terres arrebassades al llarg dels segles XIX i XX. Un cop al mas, hem fet un repàs de la seva història, poc coneguda per cert, i de les formes de vida als masos. Eines i altres atuells anteriors a l'aparició del plàstic ens han ajudat a fer-nos idea i ha permès als pares i iaios explicar als xiquets i xiquetes com es cuinava, es treballava, es conservava aliments... Hem visitat els diferents edifics i comentat la seva tipologia, estructura, materials...

Hem acabat amb una visita a les oliveres, algunes d'elles mil·lenàries. Víctor ha explicat els actuals sistemes per combatre la mosca de l'oliva, una plaga que afecta força al nostre territori.

Un any més, hem gaudit del nostre patrimoni i hem conversat al voltant del passat, el present i el futur. Per a nosaltres, objectiu assolit!







dilluns, 6 de juliol del 2015

CAMPUS EBREFOLK



Us presentem la informació de la 3a edició de l'EBREFOLK. IIII CAMPUS DE MÚSICA I BALL POPUALRS DE LES TERRES D EL'EBRE, MATARRANY AI NORD VALENCIÀ que se celebrarà a Móra d'Ebre dels dies  8 al  12  de juliol.

També us adjuntem uns enllaços:

- L'enllaç amb el video promocional del Campus: https://www.youtube.com/watch?v=D_YsUM5whp8
- L'enllaç amb la pàgina oficial del Campus: www.ebrefolk.cat



Programa en pdf





dimarts, 2 de juny del 2015

Cursos organitzats per l'Antena del Coneixement de la URV a la Sénia
27 de juny de 2015: Creació i gestió de blogs per a entitats i particulars.
4 de juliol de 2015: Creació i gestió d'un butlletí digital per a entitats.

De 9,30 a 14,30 a la Sala Central del Centre Marcel·lí Domingo (Escoles Velles) de la Sénia

 





El preu és de 15 € i cal formalitzar la matrícula a través de la pàgina web de la Universitat www.urv.cat/estudis/universitat_estiu 

Es lliurarà diploma acreditatiu

Més informació: 977297066 - 977559006 o al mail segeu25@urv.cat

 


dimarts, 5 d’agost del 2014

A impremta el número 11 de Lo Senienc. memòria, natura i llengua

Avui ha quedat llest per imprimir el nou número de la revista que cada mes d'agost editem el Centre d'Estudis Seniencs. Com cada any hi trobareu articles relacionats amb la història, la memòria i el patrimoni del nostre poble.
Us convidem a la presentació que tindrà lloc el dia 18 d'agost al Centre Obrer.


dimecres, 11 de juny del 2014

TV3 emet el documental Cròniques dels anys 60. Imatges de la vida i la festa a la Sénia

El dia 31 de maig el programa El documental del Canal 33 va emetre l'audiovisual dirigit per Maria Roig en el qual hem col·laborat el Centre d'Estudis i l'Antena del Coneixement de la URV.
Us deixem l'enllaç. El vídeo estarà disponible fins el 31 de juny de 2014

Cròniques dels anys 60. Imatges de la vida i la festa a la Sénia



En podeu veure també  la notícia al blog Etnologia.cat




divendres, 30 de maig del 2014

Avançament de les activitats del mes de juny de l'Antena del Coneixement de la URV i Centre d'Estudis Seniencs


Club de lectura

El dijous 29 de maig de 2014 es va fer una nova trobada del club de lectura. Es va comentar la novel·la de Víctor Amela, el càtar imperfecte d'Ediciones B.

Activitats del mes de maig

Activitats a la Fira Gastronòmica de la Sénia
Dissabte 10 i diumenge 11 de maig es va celebrar l'onzena edició de la Fira Gastronòmica de la Sénia. El Centre d'Estudis Seniencs i l'Antena del Coneixement de la URV a la Sénia van preparar diverses activitats. Dissabte 10 a la tarda es va inaugurar l'exposició Itineraris i camins ramaders del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Aquesta activitat va comptar amb el suport de la regidoria de Cultura i Patrimoni Històric de l'Ajuntament de Tarragona. L'exposició, què es podrà visitar a l'ajuntament vell fins el dia 25 de maig, ha estat produïda per la Diputació de Tarragona i recull un total de cinc rutes sobre antics camins ramaders i uns panells explicatius sobre les activitats de la ramaderia transhumant a les nostres comarques al llarg de segles.
Diumenge 11 de maig a les 12,30 h. es va fer la presentació del llibre Cocina de aceites de variedades tradicionales Territorio Sénia, editat per l'editorial Cruïlla amb el suport de la Taula del Sénia. El llibre ha estat redactat per la Fundació Alicia i prologat per Ferran Adrià. La presentació va anar a càrrec de Jaume Antich i Tere Adell que ens van presentar el llibre i ens van fer tastar un nou oli anomenat Via Augusta fet amb un cupatge de oli de les varietats farga, morruda, sevillenca i l'empeltre. Una nova iniciativa per promocionar l'oli del territori i millorar-ne la qualitat i els mètodes de conreu. A la tarda, a les 17,30 h. es va fer una visita al Molí d'Oli dels Vidal a càrrec del Centre d'Estudis Seniencs, que va comptar amb la col·laboració d'Ignasi Cardona, antic treballador del molí. També volem agrair a la família Vidal les facilitats per poder fer l'activitat.

Altres activitats de l'Antena del Coneixement de la URV
Durant el mes de maig l'Antena del Coneixement de la URV ha donat suport a diversos actes organitzats per altres entitats de la població:
10 i 11 d'abril de 2014. XX Trobada de Gaiters i Música Popular , organitzada per Joventuts Unides.
22 de maig de 2014. 19 h. Escola de Música de Joventuts Unides. Xerrada: Canten tots igual? A càrrec de Montserrat Canela, musicòloga i professora de Música. Amb la col·laboració de Joventuts Unides.
24 de maig de 2014. 19 h. Centre Obrer de la Sénia. Primavera Musical. Concert del quartet de Tubes del Conservatori Professional de Tarragona organitzat per l'Escola de Música de la Sénia i l'Agrupació Musical Senienca.

Activitats del mes d'abril

Xerrada-debat: la vida quotidiana durant la Guerra Civil a Amposta i la Sénia
Divendres 4 d'abril es va fer als baixos de l'espai jove de la Sénia una activitat que portava per nom La vida quotidiana durant la Guerra Civil a Amposta i la Sénia. Per començar l'acte es va fer una xerrada a càrrec de la senienca Mari Mar Villalbí Prades, arqueòloga i tècnica del Museu de les Terres de l'Ebre. Ens va parlar del seu treball sobre aspectes de la vida a la capital del Montsià durant el conflicte de 1936-1939. A partir de les seues explicacions es va obrir un debat en les persones assistents a l'acte, principalment amb persones que directa o indirectament es van veure afectades pels fets que es va desenvolupar a la Sénia durant la guerra. De entre els diversos temes que es van debatre el que més interès va tenir va ser el drama de l'exili i la tornada a la població després d'acabada la guerra. Tots van coincidir a afirmar que un drama com aquest no s'hauria de tornar a repetir mai més.
Aules de la Gent Gran
El dimarts 15 d'abril es va fer la xerrada de les Aules de la Gent Gran a càrrec de l' historiador Josep Maria Sabaté que va parlar sobre els darrers reis de la dinastia dels Àustries.
Exposició: Paraules de riu
L'exposició "Paraules de riu",  va ser creada per la Fira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre. Té contingut lingüístic i literari. La mostra recull un total de nou paraules relacionades amb el món fluvial: aiguabarreig, llagut, calafat, sirgar, riuada, galatxo, pas de barca, assut,  i delta, amb la seua definició, una imatge il·lustrativa i una citació literària d'autors com Jesús Moncada: El Cafè de la granota (1985) Camí de sirga (1988); Artur Bladé i Desumvila: Benissanet (1953); Artur Cot Miró: Móra i el riu en el transcurs de la història (1983); Sílvia Veà Vila: Microhistòries de la vora del riu (2002); Andreu Carranza Font: Riu avall (1996); Francesca Aliern Pons: el Pont de la solitud (2005); Emili Rosales: La ciutat invisible (2005). Amb motiu del centenari de la promulgació de les Normes ortogràfiques de la llengua catalana (1913-2013), el Centre de Normalització Lingüística de les Terres de l'Ebre (CNLTE) promou l'exhibició a diferents indrets del territori de l'exposició. Les Normes ortogràfiques  són un conjunt de 24 regles aprovades i consensuades per l’Institut d’Estudis Catalans que van néixer de la necessitat de sistematitzar, modernitzar i normativitzar la llengua catalana escrita. Aquestes normes van marcar les regles del català modern, que s’equiparava així a les altres llengües europees i el feien apte per a tots els gèneres literaris i per a tots els àmbits de la comunicació: premsa, ciència, administració, educació, legislació i comerç. Tot plegat una magnífica oportunitat per a conèixer vocabulari fluvial i obres literàries i escriptors i escriptores de les nostres comarques.
Altres activitats de l'Antena del Coneixement de la URV a la Sénia.
Durant el mes d'abril l'Antena del Coneixement de la URV ha col·laborat econòmicament en diversos actes organitzats per altres entitats de la població:
12 i 13 d'abril. VIII Certamen Internacional de Bandes de Música Vila de la Sénia, organitzat per l'Agrupació Musical Senienca.

25 d'abril. Concert de Sant Jordi. Poemes i cançons. Organitzat per l'Institut de la Sénia i Joventuts Unides.

dilluns, 31 de març del 2014

Club de lectura. La maledicció del groc.

Dijous 27 de març és va fer una sessió del club de lectura. El llibre a comentar va ser la maledicció del groc, d'Armando Vericat. Els assistents van poder comentar amb el propi autor els aspectes del seu llibre que més els van interessar, així com el procés creatiu del mateix.

dilluns, 24 de març del 2014

Presentació: El llibre de la cuina de la carxofa de Benicarló

Divendres 21 de març a les 19,30 al bar lo Centro es va presentar el llibre de l'editorial Onada la Cuina de la carxofa de Benicarló. En va fe la presentació el conegut cuiner de Vinaròs i director de la col·lecció la Teca d'Onada Edicions, Juanjo Roda.
L'acte estava emmarcar dins de les activitats organitzades per l'Antena del Coneixement de la URV a la Sénia i del Centre d'Estudis Seniencs. Durant la presentació es van poder tastar algunes picadetes elaborades amb carxofa.

dimecres, 26 de febrer del 2014

Club de lectura

Aquest passat mes de gener l'Antena del Coneixement de la URV i el Centre d'Estudis hem iniciat un nou projecte en el qual tenim posada il·lusió. Es tracta del Club de Lectura, que portem a terme amb la col·laboració de la Biblioteca Pere de Montcada i la regidoria de Cultura.


El primer dels llibres que hem llegit i comentat ha estat L'Horitzó Primer, de l'escriptir senienc Joan Todó. Ha estat un plaer per a tothom que hi hem participat poder comentar amb ell una obra que ha rebut tant bones crítiques per part dels especialistes.


Des d'aquest espai us animem a llegir el llibre i a participar en el Club de Lectura de la Sénia.  Us podeu informar a la biblioteca, a la framàcia Escuder o al telèfon 679 364 008. També al correu centredestudis@lasenia.net.
Us deixem algun dels enllaços dels molts comentaris fets sobre el llibre:
Surtdecasa.cat
Vilaweb

Lectura d'un fragment de A butxacades

dilluns, 3 de febrer del 2014

Presentació del llibre: "la maledicció del groc" d'Armando Vericat

Victòria Almuni, presidenta del Centre d'Estudis Seniencs 
durant la presentació de l'acte que es va fer a l'Espai Jove de la Sénia.
L'Antena del Coneixement de la URV a la Sénia i el Centre d'Estudis Seniencs van presentar el dijous 30 de gener de 2014 el llibre de l'escriptor de Traiguera (Baix Maestrat) Armando Vericat la maledicció del groc, de l'Editorial Cossetània.

L'acte va comptar amb la intervenció de l'historiador Ferran Grau i de l'autor de la novel·la. El primer va fer uns apunts sobre el rerefons històric en que es desenvolupa la novel·la. L'autor ens va parlar del procés creatiu que va seguir per escriure-la.
Història i ficció conviuen en harmonia en aquest llibre, ple d'intriga, amor, fantasia i aventures.
L'autor compta amb diversos premis literaris, entre ells el premi de narrativa El Gos i la Tortuga (1988) amb l'obra Taure de cap a peus, Segon premi al XXIX Concurs Literari de Narrativa Curta del Perelló, amb Sangcollada. La seua primera novel·la La vall del miracle (Cossetània, 2010) fou guardonada amb el XXVII Premi de Narrativa Ribera d'Ebre.

dijous, 5 de setembre del 2013

Un mes d'agost molt intens

Aquest mes d'agost el Centre d'Estudis i l'Antena del Coneixement de la URV a la Sénia no hem fet vacances. Ben al contrari, hem treballat de valent.
Un fem còpia de l'article resum publicat a la revista La Senienc mensual i us afegim algunes imatges.
Informatiu agost 2013


Presentació del llibre Un antídot contra l'extrema dreta, de Toni Cruanyes.

El dilluns 19 d’agost a les 21,30 h. es va fer al Centre Obrer la presentació del llibre Un antídot contra l'extrema dreta,del periodista Antoni Cruanyes. El llibre recull les reflexions de l'autor entorn al fenomen de pujada dels partits d'aquesta ideologia a l'Europa dels nostres dies, recollint les seues experiències a França i altres països de la Unió Europea. El seu llibre ens fa un advertiment sobre les idees populistes que impulsen aquests grups i principalment sobre la forta càrrega racista de les seues argumentacions. La representant de l'Antena, Victòria Almuni va presentar l'acte. Mercè Gisbert va fer una presentació del llibre per encàrrec de l'autor i finalment va ser aquest qui va fer unes reflexions sobre el seu contingut. Des d'aquí volem agrair-li la seua amabilitat i disponibilitat per accedir a la nostra petició tot i estar gaudint de les seues vacances al nostre poble. També a la gent del poble que va omplir l'auditori del Centre Obrer.




Itineraris per les Terres de Cruïlla. Itinerari pels Plans i visita a la Torre de Martí
Dimecres 21 d'agost a les 18,30 h. es va fer l'itinerari senienc de la programació d'Itineraris per les Terres de Cruïlla que impulsen diferents centres d'estudis, associacions culturals i grups excursionistes de les dos bandes del riu de la Sénia. Enguany l'itinerari senienc va començar al Camp d'Aviació de la Guerra Civil fins arribar a la Torre de Martí. Entre mig vam fer una passejada per la zona on vam poder visitar una gran bassa de reg que s'alimenta de l'aigua de la depuradora i que rega una zona d'oliveres. Vam poder escoltar les explicacions de Julio Allepuz, impulsor de l'obra i president de la Comunitat de regants que l'explota. Després ens vam dirigir a la Torre de Martí. Abans de poder visitar l'edifici, vam poder contemplar les coves que donen nom a la finca, situades a les parets del barranc del mateix nom. Finalment es va poder visitar el conjunt de l'edifici. Volem agrair els seus propietaris la facilitat que ens van donar per poder realitzar l'activitat que va ser tot un èxit amb més de 150  persones.
Els propers itineraris d'agost i setembre seran: Ulldecona, 31 d'agost, Peníscola, 22 de setembre, Sant Mateu, 29 de setembre i Santa Bàrbara, 10 de novembre.

A la bassa dels Plans

Pel camí cap a les Coves

Barranc de les Coves

Pati interior de la Torre de Martí


Presentació de la revista Lo Senienc. Memòria, Natura i Llengua

Per aquestes dates fa deu anys, començàvem des del Centre d’Estudis Seniencs un dels reptes més complicats però al mateix temps més gratificants del nostre camí com a associació cultural. Ens referim a l’edició de la revista Lo Senienc. Memòria, natura i llengua. Al primer número, corresponent al 2004, expressàvem la voluntat que es convertís en mitjà per donar a conèixer les recerques portades a terme des de l’entitat i a la vegada preteníem també aplegar aportacions arribades des de fora del grup de treball del Centre d’Estudis. Fent un repàs als diferents números no podem deixar de dir que estem contents. No som pretensiosos per dir això. Tenim plena consciència que la nostra és una petita aportació al coneixement històric i del patrimoni, ja sia cultural o natural. Formem part del que s’ha anomenat “història local”, amb totes les contradiccions que suposa l’ús d’aquest terme. Ja ens va bé. No ens cal ser mediàtics ni haver d’estar pendents de si formem part o no de determinats registres de publicacions. Estem contents perquè durant aquests deu anys hem publicat més de 100 articles, la majoria de qualitat contrastada; perquè han participat més de seixanta persones en la seua redacció; perquè aquestes persones procedeixen de diferents camps de les disciplines científiques, i perquè moltes són joves que amb els seus treballs de recerca de batxillerat s’han introduït en el coneixement del seu poble, del seu territori i de la seua gent.

Dijous 22 d’agost a les 20 h. es va fer al Centre Obrer la presentació del número 10 de la revista que edita el Centre d’Estudis Seniencs. En aquest número es presenten onze articles que classifiquem dintre de les temàtiques de la memòria, la llengua, la natura i la recerca jove.

L’apartat del Racó de la memòria presenta quatre articles amb un nexe comú: tots parlen de vivències de persones significatives per a la història de la Sénia. Comencem amb “Els Saboners de la Sénia” d’Antonio Michavila Vidal. L’article ens explica, amb anècdotes i records, la història d’aquesta nissaga tan coneguda a la Sénia per la feina que feien: fer sabó, element bàsic per al nostre dia a dia. Seguidament, Ana Fernández Álvarez ens presenta l’article “La col·laboració artística de Ramon Noè i Fernando Bach-Esteve a l’església parroquial de Sant Bartomeu de la Sénia (1962-1963)”. És un text molt interessant que va acompanyat d’imatges inèdites i que descriu el procés creatiu d’aquests dos artistes, que van ser els creadors de les pintures de la capella i de l’escultura de la Mare de Déu de Pallerols. La següent col·laboració l’aporta Trini Esteve Batet que, amb motiu de l’edició d’un documental amb imatges de la Sénia enregistrades pel seu pare, ens en fa una semblança biogràfica a “Mariano Esteve Carbonell. Vivències”, on destaca el període en què aquest va ser director de l’oficina del Banc Central a la Sénia. M. Victòria Almuni Balada ha redactat l’article Alberto Querol Jaques, una vida treballant la fusta (1). La trajectòria professional i els records d’ofici”. S’ha elaborat l’article fent el buidat d’informació dels enregistraments sonors realitzats l’any 2004 per membres del Centre d’Estudis Seniencs. Així doncs, ara podem llegir i xalar amb les experiències vitals que Alberto Querol ens explicava llavors en primera persona, com a testimoni directe del procés d’industrialització del nostre poble.

L’Espai de natura està il·lustrat amb un conjunt d’imatges fetes per Víctor Reverté Querol, d’Arabogues, que ens apropen per un moment a la bellesa i riquesa dels nostres Ports.

A la secció El món de la paraula us oferim un article sobre toponímia, escrit per Manel Serra Heredia, “Toponímia de la vall del riu Sénia: del molí Hospital fins al seu naixement”. Des del Molí Hospital en amunt, estan detallats els diferents tolls, peixeres, barrancs, etc. que podem trobar al pas del nostre riu fins al seu naixement, amb l’explicació de l’origen del seu nom, si s’escau. El text d’aquest article va acompanyat per imatges de l’autor i de l’arxiu del Centre d’Estudis Seniencs, algunes de modernes, però també d’antigues ben curioses.

L’espai Recerca jove l’ocupen cinc articles d’alumnes de secundària de l’Institut de la Sénia. Tots els articles són resums dels treballs de recerca de 2n de Batxillerat presentats a l’institut del nostre poble, els tres primers del recent curs 2012-2013 i els dos últims del curs passat, 2011-2012. El primer és un treball del Departament de Llengües i la seua autora és Núria Meseguer Ferré. Aquest article porta per títol “El cicle festiu a la Tinença” i fa un repàs al calendari anual de les festes dels pobles que formen la Tinença. L’explicació de les festes va acompanyada per testimonis de persones que provenen d’aquests pobles i van participar-hi. El següent article hagués pogut ser classificat en l’apartat El món de la paraula, ja que porta per títol “Estudi d’un canvi lingüístic en curs: obertura de la vocal –a- a Rossell i la Sénia”. El treball ha estat elaborat per Guillem Caballer Mayo i també correspon al Departament de Llengües. L’autor utilitza l’enquesta i els enregistraments per comparar el parlar de la gent de Rossell i de la Sénia, i com ha evolucionat en aquest aspecte concret. A continuació trobem un article d’un caire ben diferent, “Creació d’una empresa: un bar musical a la Sénia”, en què l’autora, Ana Bonfill Soler, ens detalla els passos a seguir per crear una empresa i també els pros i contres d’aquesta decisió. Tot el procés està acompanyat de números i dades que donen credibilitat al seu argumentari. Aquest article correspon al Departament d’Administració i Comerç de l’institut. Finalment, trobem els dos articles corresponents al curs 2011-2012. El primer és l’article d’Enric Abella Martí “Joventuts Unides: més que una entitat musical”, crònica d’una entitat senienca que ha evolucionat paral·lelament al creixement del poble. Part del text ha estat elaborat gràcies als testimonis d’aquells que hi van participar des d’un inici i va acompanyat de fotos que narren la història de l’entitat. El darrer article que us oferim aquest any és de caire tecnològic i porta per títol “La farga catalana al riu Sénia: el procés tecnològic del molí del Martinet”. L’autor és Carles Abella Belinchón i correspon al Departament de Tecnologia. Aquest treball reconstrueix -amb hipòtesis i comparacions amb altres fargues- el sistema de treball del martell del Martinet i justifica el seu baix rendiment energètic amb càlculs i taules matemàtiques.
Com heu llegit, aquest desè número de Lo Senienc. Memòria, natura i llengua presenta un ventall de temes molt ampli, que poden ser interessants per a tothom. Volem destacar d’entre tots ells, els treballs que formen l’apartat Recerca jove, ja que són un reflex de la feina que fan a l’Institut d’Ensenyament Secundari amb la història de la Sénia, en tots els seus vessants. Poden engrescar altres joves que prompte començaran el Batxillerat a buscar temes propers i nostres, que enriqueixin el coneixement que tenim de la Sénia.
Com sempre, volem agrair-vos sincerament l’adquisició de la revista. Té un preu humil, però en els moments en què estem, pot ser un esforç per a moltes famílies. Des del Centre d’Estudis Seniencs hi treballem tot l’any: quan entra a impremta un exemplar, ja comencem a pensar en el de l’any que ve, què podem millorar i què us podem oferir que sigui atractiu de llegir, sense perdre de vista el rigor científic que hem intentat mantenir des de fa deu anys. Recordeu que us agrairem molt si voleu participar en la propera edició de Lo Senienc. Memòria, natura i llengua. Tots els suggeriments i propostes seran ben rebuts.

Eva Garcia i Victòria Almuni comentant la revista



Presentació de l'audiovisual: Crònica dels anys 60. La vida i la festa a la Sénia.

Dissabte 24 d'agost a les 22 h. es va fer a la Casa de Cultura de la Sénia la presentació de l'audiovisual produït per l'Aula de Cinema de la URV i l'Antena del Coneixement de la mateixa univerisitat, Crònica dels anys 60. La vida i la festa a la Sénia. Aquest documental ha estat dirigit per Maria Roig Alsina i ha comptat amb la documentació de Pedro Nogales. Els textos de la veu en off van anar a càrrec de Victòria Almuni i Lluís Miró, amb narració de Xavier Cervera. La música va anar a càrrec de l'Agrupació Musical Senienca i Joventuts Unides. Aquest documental ha estat possible gràcies a la donació a la Universitat d'unes cintes enregistrades per Mariano Esteve, per part dels seus fills. Mariano Esteve va estar director de l'oficina del Banc Central de la Sénia entre 1958 i 1969. Tot aquest material, digitalitzat i documentat per l'Aula de Cinema de la URV ha estat la base de la realització del documental. En aquest podem veure imatges de la vida quotidiana al poble des de finals dels anys 50 fins finals dels 60 del segle XX, però principalment imatges de festes majors, de la Mare de Déu de Pallerols i de Sant Cristòfol. El passi d'estrena del documental va comptar amb un públic nombrós, que va sortir molt emocionat al contemplar les imatges que en molts casos van reconèixer familiars, amics i coneguts. L'acte va comptar amb els parlaments de Victòria Almuni, responsable de l'Antena del Coneixement de la URV a la Sénia, Pedro Nogales, director de l'Aula de Cinema de la URV, Trinitat Esteve, filla de Mariano Esteve i responsable de l'Antena del Coneixement de Santa Coloma de Queralt. Va tancar els parlaments, l'alcaldessa de la Sénia, Maria Pilar Ballester. L'ajuntament de la Sénia i el Centre d'Estudis Seniencs van fer lliurament de diferents records i ram de flors als protagonistes de l'acte: Trinitat Esteve i els seus germans i germanes, Maria Roig, directora del documental, Josepa Garreta, coordinadora de les Antenes del Coneixement de la URV i Pedro Nogales, director de l'Aula de Cinema de la URV. De moment per qüestions legals no es pot posar a la venda. Segurament el sistema de distribució serà el visionat a través d'una pàgina web que més endavant habilitarem. També se'n faran més passis al poble.
Com a nota negativa assenyalar un problema amb el projector de la Casa de Cultura que va impedir que les imatges projectades tinguessin la qualitat desitjable i que van impedir gaudir-ne amb tota la seua bellesa i qualitat. Al migdia es van fer proves i es va regular el projector, però lamentablement a la tarda va tornar a funcionar malament.



Agraïnt la bona feina  dels tècnics i representants de l'Aula de Cinema i de l'Antena del
 Coneixement de la URV

Reconeixement a la Família Esteve i Batet

Un moment de la projecció